dimarts, de gener 10, 2017

L'hora de despertar-nos junts de Kirmen Uribe (traduït del basc per Pau Joan Hernàndez)

Aquesta és la història d'una família d'Euskadi des d'abans de la guerra civil i fins després de la mort del dictador. És una família real i se n'usen els cognoms reals, si bé l'autor diu al final de la novel·la que ha novel·lat alguns aspectes de la història, per omplir els forats del que li havia contat la família. De fet, tots els personatges són reals, fins i tot l'oncle avi de l'escriptora contemporània Amélie Nothomb,  François Nothomb, resistent a França i que coincideix amb els bascos (espanyols) exiliats.

Explica com els va afectar la guerra civil i la brutal repressió franquista, l'exili i el retorn. Fins i tot s'esmenta la creació d'ETA i com va derivar fins a ser una organització terrorista a pesar del pacifisme del poble basc . Obvia l'etapa dels GAL, potser perquè ha descrit la brutalitat del franquisme amb molta cruesa i introduir aquest element hagués fet la novel·la més llarga i més polèmica. També descriu els canvis en els costums d'Euskadi, com la història d'aquella noia que van expulsar d'una ikastola per "roja" i que va acabar morint de resultes d'un avortament clandestí.

El fet que els personatges siguin històrics permet a l'autor escriure certs fragments com un llibre d'història o una revista d'història tipus Sàpiens. Tot i això, la descripció de la vida dels Letamendi Urresti és molt càlida. La novel·la a més té pinzellades d'humor com l'anècdota de com sedueix en Manu Sota una funcionària de la Secretaria d'Estat americana i com acaba la seducció, o quan en Manu Sota es troba amb sir Alec Guiness.

En conjunt, és una novel·la excepcional, que cal llegir.